Cavallers de l'orde del Temple: Dalmau de Rocabertí i de Palau (c.1270-1304), Dalmau de Crexell el de les Navas de Tolosa (m 1212).

 

L'Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (llatí: Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.Es va mantenir actiu durant poc menys de dos segles. Va ser fundat el 1118 o 1119 per nou cavallers francesos liderats per Hugues de Payns després de la Primera Croada. El seu propòsit original era protegir les vides dels cristians que peregrinaven a Jerusalem després de la conquesta. L'orde va ser reconegut pel patriarca llatí de Jerusalem, Garmond de Picquigny, qui els va imposar com a regla la dels canonges agustinians del Sant Sepulcre. 

El darrer (penúltim) cavaller de l'orde del Temple Dalmau VI de Rocabertí (Dalmau de Rocabertí i de Palau), https://youtu.be/_oyIi0H5-RM.  L'any 1019 la parròquia de Sant Pere de Navata fou donada a la Canònica de la Seu de Girona. El 1089 els senyors de Navata, Adalbert Gausbert i la seva muller Alamburga s'esmenten en l'acta de restauració de la vida monàstica a Santa Maria de Lledó. En el jurament de fidelitat que els nobles del comtat de Besalú reteren al comte Bernat II, en una data posterior al 1070 , s'esmenta en primer lloc Guillermus Bernardi o Adalberti de Navata.

En el conveni de fidelitat de Guillem Hug, fill de Sança, a Bernat II de Besalú, de l'any 1090 , signa Arnal Bernard de Navata. Ha estat assenyalat que aquests documents són els primers en els quals es troba emprat el cognom "de Navata" per part dels senyors del lloc. Entre 1072 i 1093 Bernat Adalbert prestà homenatge al bisbe Berenguer pel castell i per l'església de Navata. Els canonges de Santa Maria de Lladó tingueren propietats a Navata, que quedaren confirmades mitjançant una butlla del papa Calixte II de l'any 1124.

L'any 1190 , el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Els anys 1226 i 1227 Arnau de Navata, és anomenat senyor de Peralada i consta com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocabertí. L'any 1249 Ermessenda, filla d'Arnau de Navata, es casà amb Dalmau VI de Rocabertí, fill de Jofre III de Rocaberti, vicomte de Rocaberti (1229-1282). Així fou com la baronia de Navata passà a mans de la família vescomtal. Guerau de Rocabertí, baró de Vilademuls i Navata, fill d'Ermessenda de Navata i del vescomte Dalmau VI de Rocabertí, heretà el domini de Navata. En morir sense fills, Navata passà al seu germà Jofre IV de Rocabertí i continuà, des de llavors, unida al vescomtat. L'any 1698 consta que Navata era cap d'una batllia que incloïa els llocs d'Ordis, Espinavessa i la Palma. Continuava en possessió dels Rocabertí de Peralada.

Resum de la relació: El besavi de Jofre IV Rocaberti és Gausbert Adalbert de Navata. Detalls: Jofre IV pare de la mare de Rocaberti pare del pare és Gausbert Adalbert de Navata Noms: Jofre IV Rocaberti mare Ermessinde Desfar de La Navata pare Arnaud de Navata-Desfar pare Bernat Adalbert (III) de Navata pare Gausbert Adalbert de Navata.

 

Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (c.1270-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau. Va convertir-se en hereu del vescomtat quan feia poc que havia marxat amb el rei Pere el Gran a Àfrica i Sicília des de Port Fangós.

Ja abans d'arribar al govern vescomtal fou una persona important i havia fet un bon casament el 1249 amb Ermessenda Desfar de Navata, senyora d'aquesta població i de la major part de la vila de Peralada. D'aquesta manera s'unia aquesta població al vescomtat de Rocabertí es convertia amb la capital.

El 1261 ja era vidu i regia les rendes de Navata i Peralada, cosa que el convertia en més ric que el seu pare. El 1272 va permutar la vila de Torroella de Montgrí per la de Sant Llorenç de la Muga i Vilademuls amb l'infant Pere; Torroella havia estat adquirida tres anys abans i tot i ser una vila important era massa lluny de les possessions patrimonials dels Rocabertí, en canvi, les altres dues, eren més properes i fàcils de conservar.

El 1274 Jaume I, camí del Concili de Lió va sojornar al palau dels Rocabertí a Peralada i tot i que es va revoltar contra el rei i li varen destruir el castell de Calabuig, al final retornà a l'obediència reial.  El 1280, embarcat amb Pere el Gran, es convertí en vescomte de Rocabertí.  

 

Croada contra la Corona d'Aragó:  Quan retornà a Catalunya fou un dels acompanyants del rei al desafiament de Bordeus. Quan va tornar tenia problemes amb el comte Ponç Hug IV d'Empúries, però la invasió francesa va acabar amb els problemes. Fou assignat a l'estat major de l'exèrcit, comandat per l'Infant Alfons, juntament amb el comte d'Empúries, el vescomte de Castellnou i Guillem Galceran de Cartellà, i en durant la concentració de tropes va guardar l'entrada per el Pertús. Peralada va servir de quarter general contra els invasors abans de ser cremada pels almogàvers i va veure com momentàniament les seves terres eren ocupades pels enemics. Segurament per això va saquejar possessions de Sant Pere de Rodes, però el rei Jaume II el va fer quadrar.

Després de la Croada contra la Corona d'Aragó el rei Jaume I li vengué el castell i el municipi de Llagostera per 32.480 sous.  Conquest de Múrcia: Va participar en la campanya de Múrcia de 1296 i va viure fins al 1304.  Núpcies i descendents:  En primeres núpcies es casà amb Ermessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig. D'aquest matrimoni tingué els fills següents: Jofre IV de Rocabertí, hereu.  Pere de Rocabertí, mort el 1324, canonge i bisbe de Girona. Galceran.  Guerau de Rocabertí, mort el 1323 al Setge d'Esglésies, baró de Vilademuls i Navata, casat amb Saura de Cervelló.  Alamanda, casada amb Jaspert, vescomte de Castellnou.

El 1261 es va casar amb Constança o Blanca de Seixac, filla del vescomte de Fenollet, amb qui va tenir: Elisenda o Elvira, casada amb Ramon Descatllar, senyor del Catllar.  Beatriu.  Ponç, mort el 1340, baró de Sant Llorenç de la Muga, Sales i senyor de Beuda, casat amb Margarida.  Dalmau, senyor de Sant Llorenç de la Muga.

Encara es casà un tercer cop amb Guillema de Cervelló, amb qui tingué els fills:  Constança, monja.   Marquesa, monja.  Guillem de Rocabertí, mort el 1315, arquebisbe de Tarragona.  Dalmau, mort el 1321, el darrer cavaller de l'orde del Temple. 

 

Cavallers Dalmau de Rocabertí i de Palau (c.1270-1304), Dalmau de Crexell el de les Navas de Tolosa, el marit de la filla del cosí de Dalmau de Creixell és Dalmau III Dalmau de Rocabertí i de Palau. Els únics que vestien el mantell blanc. Havien de demostrar ser fills legítims de cavallers i estar sans i sense obligacions familiars. Combatien a cavall, assistits per escuders. 

El besnét número 21 del pare de Dalmau de Creixell és Rafael Alberto Vilagut-Vega. Promoció encarregueu el vostre Arbre genealògic 5 models: preu 5 Generacions $ 100.  San Jose de Costa Rica 16 de febrer de l'any dos mil vint-i-tres. Informació de contacte,  linkedin.com/in/r-a-vilagut-4ab639265 Llocs web ucr.academia.edu/RafaelVilagut (Font RSS) felizysaludable.blogspot.com/ (Blog) twitter.com/vilagutr (Altre) Enviar email, alberto.doer@gmail.com.

 

Cavallers de l'orde del Temple: Dalmau de Rocabertí i de Palau (c.1270-1304),  Dalmau de Crexell el de les Navas de Tolosa (m 1212) https://bit.ly/3XAxqGj El besnét número 21 del pare de Dalmau de Creixell és Rafael Alberto Vilagut-Vega.