Ancestres "comuns" dels nostres pares (2) Emilio i (1) Nydia, Rei Afonso III, de Bourgogne Rei de Portugal i do Algarve, Rei Dionís I de Portugal, Reina Urraca of Castell Queen of Portugal, Dom Afonso II, Rei de Portugal, Ferran III de Castella i de Lleó, Reina Elisabeth of Swabia Beatriz de Suabia, Alfonso IX, rei de Castella i Lleó (1171-1230) que va casar amb Reina Berenguela de Castella (1181-1246), Rei Alfonso VIII de Castella, que va casar Reina Eleanor Eleonor Planta , Rei Pere III d'Aragó que va casar Reina Constança de Sicília, Rei Jaume I el Conqueridor que va casar Reina Violante d'Hongria.
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona d'Aragó. El seu origen es remunta al segle ix als comtats carolingis més meridionals de la Marca Gòtica, quan a finals del segle ix el comte Guifré I de Barcelona el Pilós (840-897) va aconseguir traspassar els seus drets feudals a llur descendència. Durant els segles següents, i fins al 1410, els principals hereus masculins d'aquesta família regiren el principat de Catalunya, el Regne de Mallorca, el Regne de València i la resta d'estats medievals que integraven la Corona d'Aragó en algun moment o altre.
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276, amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Comença a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
La noblesa (braç o estament militar) era, doncs, la gran propietària del sòl i la perceptora de les rendes agràries i de les càrregues jurisdiccionals que devien ser la seva principal font d'ingressos. La diferència de riquesa i poder entre l'alta i la petita noblesa era abismal: mentre que la jurisdicció del comte d'Empúries s'estenia el segle xiv sobre 4.600 llars i la del vescomte de Rocabertí sobre 1.600, la del cavaller més afortunat no depassava l'àmbit d'un castell termenat, una casa forta o de tres o quatre pobles d'unes poques famílies, como cavaller Bernat de Vilagut (1322-1395), senyor de Castell d’Empordà i de Sant Mori.
Jaume I © COPYRIGHT 2023 Rafael Alberto Vilagut i Vega.
(1) Nydia Vega i Rodríguez: Estudia al Col·legi Maria
Auxiliadora, a San José, per ingressar a la Facultat de Ciències
Econòmiques de la Universitat de Costa Rica, on coneix Emilio Vilagut,
veneçolà i espanyol estudiant d'Agronomia. Estableixen residència a
Caracas el 1959 després del seu matrimoni el 19 de març. Arran de la
mort del seu germà el Dr. Carlos Vega, torna a Costa Rica a finals
d'abril de l'any 2006. El 31 de març de 2007 trasllada la seva
residència de San Pedro Montes d'Oca a Guayabos de Curridabat.
Resum de la relació: El gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran besavi de Nydia M. Vega-Rodriguez és Jaume I d'Aragó.
Resum de la relació: El gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran besavi de Nydia M. Vega-Rodriguez és Jaume I d'Aragó.
Detalls i noms: Nydia M. Vega i Rodriguez mare Angelica Rodriguez-Arias pare Juan Jerónimo Rodríguez-Arias mare María Fulgencia Arias-Ugalde pare José María Arias-Zumbado pare Antonio Arias pare Luis Arias pare José T. Arias mare Victoria Jiménez mare Inés Olivares Brenes mare María de Brenes y Jiménez pare Ambrosio El Viejo de Brenes y Vindas pare Alonso Gutiérrez Hernández pare Alvaro Gutierrez de Valdivia y Diaz mare Isabel Gutierrez de Valdivia pare Diego Ruiz de Valdivia y Guzmán pare Luis Ruiz de Valdivia i Guzman mare Leonor de Guzmán y Bázan pare Ramiro Nuñez De Guzman mare Beatriz Sarmiento de Villamayor pare Diego Pérez Sarmiento de Villamayor i Haro mare Leonor Lopez de Haro i Alonso pare Fernan Díaz de Haro mare Violante Manoel de Castilla mare Constanza d'Aragó Princesa de Mallorca pare Jaume I d'Aragó.
(2) Emilio Vilagut i Martin: El 1954, als 18 anys viatja a
San Jose de Costa Rica, per estudiar Agronomia i el 19 de març de 1959
es casa amb Nydia Vega i viatgen a Caracas Veneçuela, on neixen els
seus quatre fills. El 2006 es tornen i s'estableixen definitivament a
Curridabat el 31 de març del 2007.
Resum de la relació: Emilio Vilagut i Martin gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran besavi és Jaume I.
Resum de la relació: Emilio Vilagut i Martin gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran gran besavi és Jaume I.
Detalls i noms: Emilio Vilagut i Martin mare Consuelo Martín Martín pare Julián Martín Pascual mare Eugenia Pascual-Sanfrutos mare Agustina de Sanfrutos mare Agustina de la Natividad de la Fuente Frutos pare Florencio de la Fuente Arranz mare Juliana Arranz Pastor pare Manuel Arranz de Cobos mare Juana de Cobos Arranz pare Manuel Cobos izquierdo pare Francisco Cobos Vallejo pare Francisco de los Cobos mare Ana Félix de Guzmán pare Pedro de Guzmán y Zúñiga pare Juan Alonso Pérez de Guzmán pare Enrique Pérez de Guzmán y Meneses pare Juan Alonso Pérez de Guzmán pare Enrique de Guzmán mare Beatriz de Castilla pare Enrique II de Trastámara de Castilla pare Alfons XI el Justiciero de Castilla pare Fernando IV de Castilla pare Sancho IV el Bravo de Castilla mare Violant d`Aragó pare Jaume I d`Aragó.
El 4t besnét de Berenguer Ramon I (el Corbat) de Barcelona (1017-1035) és Jaume I d'Aragó.
Detalls i Noms: Berenguer Ramon I (el Corbat) de Barcelona fill Ramon Berenguer I (el Vell) de Barcelona fill Ramon Berenguer II (el Cap d`Estopes) de Barcelona fill Ramon Berenguer III (el Gran) de Barcelona son Ramon Berenguer IV (el Sant) de Barcelona fill Alfons II (el Cast) d`Aragó fill Pere II d`Aragó el Catòlic Pere II d`Aragó fill Jaume I d`Aragó
Berenguer Ramon I © COPYRIGHT 2023. El besavi número 31 de Rafael Vilagut i Vega (n. 1961) és Berenguer Ramon I (el Corbat) de Barcelona (1017-1037).
L'any 987, amb l'extinció de la dinastia carolingia i l'entronització d'Hug Capet, la majoria dels comtes del sud dels Pirineus ja no rendiren vassallatge als reis de França.
Berenguer Ramon I, dit el Corbat ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035). El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo. Núpcies i descendents:
El 1021 es casà amb Sança de Castella, filla de Sanç Garcia, comte de Castella. Van tenir dos fills: i. l'infant Ramon Berenguer (1023-1076), comte de Barcelona i Girona, ii. l'infant Sanç d'Olèrdola o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), a qui el seu pare li va deixar les terres sarraïnes amb capital a Olèrdola.
El 1021 es casà amb Sança de Castella, filla de Sanç Garcia, comte de Castella. Van tenir dos fills: i. l'infant Ramon Berenguer (1023-1076), comte de Barcelona i Girona, ii. l'infant Sanç d'Olèrdola o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), a qui el seu pare li va deixar les terres sarraïnes amb capital a Olèrdola.
El 30è besnét de Ramon Berenguer I (el Vell) de Barcelona és Rafael Alberto Vilagut-Vega.
Ramón Berenguer I - Passejant per la història, https://youtu.be/sRVo3UIO-jc. El 5è besnét del Comte Bello Borrell De Carcassonne (755-812) és Berenguer Ramon I (el Corbat) de Barcelona. Es considera que Bel·ló de Carcassona (755-812) és l'ancestre de la casa comtal de Barcelona.
El 30è besnét de Sibil·la de Barcelona és Rafael Alberto Vilagut-Vega.
La desintegració del poder comtal es va fer més evident quan, poc abans de morir, l'any 1035, Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus fills: Ramon Berenguer va rebre Girona i Barcelona fins al riu Llobregat; Sanç d'Olèrdola, el territori fronterer que anava des del Llobregat fins a la terra dels musulmans, constituït com a Comtat del Penedès amb capital a Olèrdola; i a Guillem li va deixar Osona. En concret:
Ramon Berenguer I va rebre els comtats i bisbats de Girona i Barcelona en aplicació d'una clàusula de millora.
Els dos germans petits, Sanç i Guillem (juntament amb la seva mare Guisla), van heretar el Penedès, és a dir, la frontera de més enllà del Llobregat, amb la ciutat d'Olèrdola, i el comtat d'Osona, respectivament. Ambdós havien d'estar sota l'obediència (obsequium) i tutela (baiulia) del germà gran, Ramon Berenguer.
La vídua de Ramon Borrell, la comtessa-àvia Ermessenda, va detenir el condomini o govern compartit dels tres comtats. Aprofitant la minoritat dels tres germans, aquesta disposició testamentària va permetre a Ermessenda exercir el govern dels comtats amb l'ajut d'homes fidels, partidaris de l'ordre públic tradicional. Es podria dir que Catalunya, malgrat els esforços d'Ermessenda, va restar sense autoritat forta del 1017 al 1041. Entre els fidels a Ermessenda de Carcassona hi havia els bisbes Oliba de Vic i Pere de Girona, el prohom Gombau de Besora, el jutge Ponç Bonfill Marc i el vescomte de Cardona.
Ramon Berenguer I va rebre els comtats i bisbats de Girona i Barcelona en aplicació d'una clàusula de millora.
Els dos germans petits, Sanç i Guillem (juntament amb la seva mare Guisla), van heretar el Penedès, és a dir, la frontera de més enllà del Llobregat, amb la ciutat d'Olèrdola, i el comtat d'Osona, respectivament. Ambdós havien d'estar sota l'obediència (obsequium) i tutela (baiulia) del germà gran, Ramon Berenguer.
La vídua de Ramon Borrell, la comtessa-àvia Ermessenda, va detenir el condomini o govern compartit dels tres comtats. Aprofitant la minoritat dels tres germans, aquesta disposició testamentària va permetre a Ermessenda exercir el govern dels comtats amb l'ajut d'homes fidels, partidaris de l'ordre públic tradicional. Es podria dir que Catalunya, malgrat els esforços d'Ermessenda, va restar sense autoritat forta del 1017 al 1041. Entre els fidels a Ermessenda de Carcassona hi havia els bisbes Oliba de Vic i Pere de Girona, el prohom Gombau de Besora, el jutge Ponç Bonfill Marc i el vescomte de Cardona.
Cròniques del rei Jaume (TVV 1994), https://youtu.be/JmMWSMz6mQU. Resum de la relació: El 37è besnét del comte Bel·ló de Carcassona Borel d'Urgel és Rafael Alberto Vilagut iVega, https://www.familysearch.org/tree/person/details/9CS2-H4P. Bel·ló de Carcassona, https://ca.wikipedia.org/wiki/Bel%C2%B7l%C3%B3_de_Carcassona.
Juan Carlos, Irene María, Rafael Alberto, Emilia María Vilagut i Vega. (2) Emilio Vilagut. Nascut el 27 de maig de 1935 a Madrid Barrio Usera, Espanya. Emilio va morir l'1 de maig de 2016 a San José de Costa Rica; tenia 80 anys.
El 19 de març de 1959, quan Emilio tenia 23 anys, es va casar amb (1) Nydia Vega.
Van tenir els següents fills: i. Emilia (n. 1960)
ii. Rafael (n.1961)
iii. Irene (n.1963)
iv. Juan Carlos (n. 1970). L'11è besnét del cavaller fra Bernat II de Vilaüt i Pontós és Emilio Vilagut i Martin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario