Joan de Vilagut i Creixell por Rafael Vilagut
Nuestra Familia en Tribal Pages por Rafael Vilagut
Fra Joan de Vilagut (1) fou un cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i des de 1427 castellà d'Amposta. Era fill de Bernat II de Vilagut (Sr. Castell d'Empordà, abans Llaneres) i de Gueralda Creixell/Crexell (Sra. Castell de Sant Mori). Va tenir quatre germans, Francisc, Bernat III de Vilagut (Sr. Castell de Sant Mori), Guillem II de Vilagut (Sr. Castell d'Empordà, abans Llaneres) i Pere de Vilagut (Castell de Sant Mori) (2).
Segons Antoni Egea (3),Vilaüt fou el centre d’una petita baronia centrada en castell del qual en queden escasses restes. La vila o vilar de Vilaüt fou donada en feu pel comte Pon´s Hug III d’Empúries a Bernat de Vilanova l’any 1244, el seu fill (Bernat I de Vilagut) adoptà el cognom de Vilaüt/Vilagut i donà origen a una nissaga de barons locals que a més ocuparen càrrecs de confiança dintre del Comtat d’Empuries.
Castell Vilagut (Pau) foto feta per Jacob Casquete
El lloc Vilaüt comptà amb una capella dedicada a Sant Salvador i amb notaria pròpia. Els hem trobats esmentats junts per primer cop l’any 1291 en un document pel qual el comte d’Empúries Ponç Hug concedí a Guillem I de Vilaüt, senyor del lloc què el prevere encarregat d’aquesta capella seria a més el regent de la notaria local. Gràcies a aquesta escriptura sabem què Sant Salvador de Vilaüt fou fundada per Bernat de Vilanova què era l’avi de Guillem I de Vilaüt. Diu Antoni Egea.
Crec que encara cap acadèmic o investigador català ha demostrat la filiació dels Vilagut de la Bisbal d'Empordà i de Castelló d'Empúries amb els Vilagut de la Pau (Alt Empordà). Jo vaig trobar els delmes que pagava Caterina de Vilagut, filla de Bernat I de Vilaüt, quan era senyora del Castell Vilaüt/vilagut (4), del qual queden només dues parets, es presumeix que una finestra del desaparegut castell està en una masia al costat. Com que no tenim cap dada documental que ens ho asseguri, no sera l'autor d'aquest bloc qui gosi passar més enllà de la mera especulació.
Tornant a la història del nostre personatge principal Joan, les primeres notícies que tenim és de 1408 quan, gràcies a la influència del rei Martí I l'Humà, se li concedia la comanda hospitalera de Granyena de Segarra (5); això ens demostra que ja tenia una importància al costat del rei. Amb el canvi de dinastia es mostrà fidel al nou rei Ferran d'Antequera i participà en el setge de Balaguer el 1415 contra el revoltat Jaume II d'Urgell.
El 1422 era el rei Alfons V qui feia gestions per tal que es promocionés a fra Vilagut a la comanda d'Ulldecona i el rei deixava ben clar que aquest ascens es feia per l'ajuda que els germans de Joan, Bernat III i Guillem II de Vilagut li feien en les campanyes italianes. El 1423 era Joan de Vilagut qui comanava una galera per ajudar el rei a Itàlia, mentre el rei li demanava que obviés les demandes de l'orde de l'Hospital per anar a Rodes i restés al seu servei.
cognom Vilagut/Vilaüt/Vila aguti/Vila acuti
Amb aquesta privadesa entre la monarquia i fra Vilagut quan la castellania d'Amposta quedà vacant el 1427 ell estigués ben posicionat per aconseguir-la i així fou (1427-1444). Amb el nou càrrec es concentrà més en els afers de l'orde i no es va preocupar més dels problemes militars del rei Alfons el Magnànim a Itàlia. És més, el 1436 s'oposava que les corts enviessin una flota militar per ajudar el rei.
El 1441 decidia marxar per segon cop a Rodes, on hi havia la seu central de l'orde i on ja havia estat en el decurs de 1433. L'illa en aquell moment rebia forts atacs dels mamelucs i per això els òrgans centrals feien crides per tal que els cavallers s'hi reunissin per ajudar en la defensa. Com a lloctinent a la castellania va deixar un home de la seva confiança i mig emparentat amb ell, fra Bernat Hug de Rocabertí. El 1444 quan fra Vilagut tornava cap a Catalunya el seu vaixell s'enfonsà i moriren tots els qui viatjaven.
Abans de marxar de Rodes, però, fra Joan de Vilagut deixà un donatiu de cent mil sous barcelonesos per tal que s'equipés la infermeria de l'orde, que al seu torn havia estat construïda amb l'herència que va deixar un altre català, fra Antoni de Fluvià, que va ser Mestre de l'orde fins al 1437. Com a agraïment l'orde marcà tota la vaixella de la infermeria amb l'escut de fra Vilagut, fins i tot després quan l'orde es traslladà a Malta. El seu successor a la castellania d'Amposta fou fra Pere Ramon Sacosta.
De fra Vilagut també n'hem conservat restes de la seva activitat poètica. Concretament conservem les restes d'una cançó amorosa i també en conservem una resposta poètica que Guillem Tinter li va fer a una altra poesia seva. Les peces ja són en català i demostren com la poesia s'estenia per les classes aristocràtiques com una manera de prestigi social.
No està demostrat si Joan de Vilagut va tenir algun descendent, però en el testament d'en Agnès Pinós (6), vídua d'en Berenguer Julià, hostaler, ciutadà de Barcelona, filla dels difunts Jaume Pinós, de la vila de Molins de Rei, i Francesca, d'es fa una referència que podria referir-se a ell i de la seva muller Joanneta (Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt).
En el document Vicente Panyella (7), Mestre d'Escriure quatrecentista, escrit per José María Madurell Marimón es fa referència a qui va poder ser la seva única descendència de Joan de Vilagut i Crexell que es pugui comprovar Gabriele Vilagut.
Masia Vilagut llar dels Vilagut de Barcelona descendents d'un Gabriel Vilagut des del segle XV.
Barcelona Vicenç Panyella, mestre d'escriure, ciutadà de Barcelona, reconeix haver rebut de Gabriel Vilagut. fill de Joan Vilagut, notari, ciutadà de Barcelona. 33 sous. pels quals promet que li ensenyarà d'escriure.
Està documentat una venda escrita en llatí (6): Gabriel Vilagut, agricultor de la parròquia de Santa Creu d'Olorda, ven a Berenguer Montmany, ciutadà de Barcelona, amb carta de gràcia de 5 anys, una terra campa situada en el terme de la dita parròquia, sota l'horta de Molins de Rei, en el lloc anomenat de Pecoles, per 20 l. Inclou l'àpoca.
Fins que no es comprovi el contrari, estarem molt honrats de tenir en el nostre arbre genealògic a Joan i a Gabriel Vilagut. La història de com els Vilagut de Barcelona van travessar l'Atlàntic i van arribar a les Amèriques, l'escrivim fa pocs dies en aquest blog, amb el títol Clan Vilagut de les Amèriques (8). Feliç, Saludable i Pròsper quinze d'octubre de l'any 2014.
Rafael A. Vilagut Vega, rafaelvilagut@gmail.com tel +506-8320.6097, Costa Rica.
Referències trobades a la bibliografia fins avui
(1) Joan de Vilagut Vikipedia.
(4) Apèndix 14. La Senyoria del Bisbe de Girona. Sobre els delmes.
(5) Dos encomiendas hospitalarias de la Segarra (Cervera y Granyella) a finales de la edad media, por Pierre Bonneaud. miscel·lània Cerverina 19 (2009) 129-163.
(6) Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt. Varios documentos.
(7) Vicente Panyella, Maestro de Escribir Cuatrocentista, por José María Madurell Marimón. - RACO.
(9) Nuestra Familia en Tribal Pages.
No hay comentarios:
Publicar un comentario